1.1. Introducció
Després de trenta anys d’evolució d’internet, qualsevol comparació actual amb les albors de la xarxa mostra grans canvis quant al disseny i pocs canvis pel que fa a l’estructura dels continguts.
La web és, en essència, continguts. Això és HTML: una forma de marcar hipertexts i organitzar continguts que consumim per mitjà d’un navegador.
Per descomptat, la irrupció de CSS ha brindat infinites possibilitats d’embellir l’aparença gràfica i l’arribada de JavaScript ha ofert multitud de possibilitats d’interacció que la protoweb de 1991 mai no va arribar a imaginar.
No obstant això, els grans canvis de la web van arribar amb la democratització de la tecnologia i l’accés massiu a la creació i edició de pàgines web. El que, al començament, era un univers únicament accessible per a aquelles persones que coneixien el llenguatge HTML (i, generalment, lligats a les ciències de la computació), va acabar estenent-se al comú dels internautes mitjançant llenguatges de programació lleugers i interfícies de creació de continguts accessibles a tots els nivells d’alfabetització digital.
En aquest context sorgeixen els sistemes de gestió dels continguts, que faciliten en grau summe la creació de gairebé qualsevol tipus de projecte web.
Un CMS és un sistema de gestió de continguts (content management system) que permet gestionar la informació de pàgines web.
Hi ha CMS orientats a diferents tipus de productes en línia, com ara llocs web corporatius, blogs, plataformes de comerç electrònic, plataformes de formació en línia, etc.
Des del punt de vista tècnic, hi ha molts i molt variats sistemes de gestió de continguts: des d’aquells que funcionen amb HTML i no requereixen bases de dades MySQL (com ara CMSimple) a aquells que tenen perfectament estructurada i separada la informació en bases de dades (MySQL, MariaDB o MongoDB, per exemple) i en fitxers (imatges, documents, etc.).
Aquest últim grup resulta més interessant ja que, quan se separa la base de dades dels arxius físics, el lloc web és més segur. Dins d’aquest grup d’aplicacions, molt més nombrós, podem trobar bons i robusts sistemes de gestió de continguts com són Joomla, Drupal, Magento, PrestaShop, SilverStripe, etc.
Un bon CMS hauria de donar solució a múltiples qüestions:
- Una corba d’aprenentatge ràpida
- Gestió de continguts i recursos
- Gestió de perfils i rols d’usuari
- Edició enriquida de text
- Categorització i etiquetatge de continguts
- Personalització de l’aspecte visual
- Gestió independent de disseny i continguts
- Comunitat d’usuaris i desenvolupadors, API i integració de complements de tercers
Gairebé tots els CMS actuals compleixen sobradament els punts anteriors, però hi ha un consens generalitzat entre la comunitat professional sobre l’equilibri dels elements en la plataforma WordPress.
Escollir un CMS enfront d’un disseny amb HTML + CSS (més JavaScript) és una decisió que s’ha de prendre en la fase de planificació d’un lloc web. Si l’única cosa que necessitem és una pàgina d’aterratge o una «targeta de visita virtual» que només contingui la informació relativa a qui som, què fem i un formulari de contacte, potser no calgui un CMS.
És útil plantejar l’ús d’un CMS si cal desenvolupar un lloc web molt més ràpid, sense límits d’escalabilitat en els continguts, si es requereixen funcions avançades perquè els usuaris interactuïn (com una botiga virtual), si el SEO és prioritari, si és imprescindible poder accedir a la web des de qualsevol lloc o es delega la gestió de la pàgina web a persones que no tenen coneixements de programació.
Els sistemes de gestió de continguts més emprats del món, d’acord amb les dades de W3Techs (2018), són els següents:
- WordPress (amb una quota de mercat del 59,9% dels CMS i un 31% de tots els llocs web existents).
- Joomla (amb una quota de mercat del 5,9% i un 3,1% de tots els llocs web existents).
- Drupal (amb una quota de mercat del 3,8% i un 2,1% de tots els llocs web existents).
- Squarespace (amb una quota de mercat del 2,4% i un 1,1% de tots els llocs web existents).
- Shopify (amb una quota de mercat del 2,3%).
- Wix (amb una quota de mercat de l’1,4% i un 0,7% de tots els llocs web existents).
Al marge d’Squarespace i Shopify, eines orientades a la creació de plataformes e-commerce, i Wix, un CMS no autoallotjat que no permet el control total sobre la plataforma emprada, el podi compost per WordPress, Joomla i Drupal representen el 75% del mercat CMS.
WordPress és el líder absolut del mercat i sembla que seguirà una tendència a l’alça durant els propers anys. La seva quota de mercat va augmentar des del 13%, el 2011, fins al 31%, el 2018 (amb un creixement interanual del 2,5%).