2.1. Introducció
La versió autogestionada de WordPress és un programari informàtic que hem d’instal·lar en un servidor (espai virtual on allotgem físicament els fitxers de la nostra web) que permeti executar PHP i tingui accés a una base de dades (en l’actualitat, gairebé tots els allotjaments compleixen aquests dos requisits).
Si teniu un domini i un servidor que permeti l’execució de WordPress, comproveu en el panell d’administració si teniu un instal·lador d’aplicacions. Molts dels allotjaments actuals tenen aquest tipus d’aplicacions i permeten instal·lar els principals CMS del mercat. En el cas de WordPress haurem d’identificar un correu electrònic, un nom d’usuari i una contrasenya d’accés al panell d’administració. Temps d’instal·lació: 2 minuts (reals).
Si no teniu instal·lador automàtic, sempre podeu fer la instal·lació manual. És rar trobar-se amb aquesta situació, però si és així, els passos estan explicats extensament en el Còdex (el manual de referència de WordPress). En resum, la instal·lació llarga té els passos següents:
- Primer, cal que ens descarreguem els arxius de l’última versió de WordPress des del seu web oficial i els guardem en el nostre equip.
- Des del panell de l’allotjament (pot ser un cPanel, un Plesk o un panell personalitzat), hem de crear una base de dades i un usuari, i assignar l’usuari a la base de dades. Cal que ens apuntem el nom de la base de dades, de l’usuari i la seva contrasenya.
- Pugem els arxius descarregats de WordPress al nostre allotjament per mitjà d’una eina d’FTP com ara FileZilla (és un protocol de transferència d’arxius per a passar els arxius de l’ordinador personal a una carpeta dins de l’«ordinador» del servidor).
- Modifiquem l’arxiu «wp-config.php» del servidor amb les dades de la nostra base de dades, usuari i contrasenya. Per a això, podem utilitzar un editor de codi com VS Code o Sublime Text, per exemple.
- Executem la instal·lació des de midominio.com/wp-admin/install.php i seguim els passos que ens demana per a posar-li un nom a la web i crear l’usuari administrador (no utilitzeu la combinació admin – admin ni contrasenyes senzilles!).
Per a dur a terme aquesta unitat, la meva recomanació és treballar amb una solució local o amb una solució a distància que sigui plenament funcional i fàcil d’implementar.